Publish at Calaméo or browse others.
dilluns, 21 de desembre del 2009
dimarts, 15 de desembre del 2009
dimecres, 18 de novembre del 2009
Tirant Lo Blanc en l'Amor
-L'objecte de desig a la novel•la és sempre una donzella. En presentem dos exemples perquè els compareu:
1.La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?
-És la mes agraciada donzella del palau.
-“Un cos més angèlic que humà”.
2.Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior.
-Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant?
Els cabells, els ulls, la boca, les seves mamelles, el seu ventre, les cuixes i el secret.
Relacioneu el que acabeu de llegir amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.
-L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles.És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.
-L'amor viciós. L'objectiu és replegar-se al llit per obtenir tot el plaer que es pugui...
Ha arribat el moment de mirar-nos els enamorats en conjunt i no per separat. Ens fixarem, doncs, en què fa cada una de les parelles que funcionen (més o menys: això depèn de l'habilitat de cadascú) a la novel•la.
- Quines diríeu que han estat les més reeixides? Per què?
1. Tirant i Carmesina
perquè és un amor molt difícil, ja que, ell sempre es fora a les batalles i viatjant, i també hi ha por de que el puguin ferir, i ell també té por d’estar molt de temps fora i que li enganyi amb un altre.
2. L'Emperadriu i Hipòlit
perquè l’emperadriu ja estava casada amb el rei i ell era el seu fill, i el podien acusar d’heretge.
3. Estefania i Diafebus:
perquè es van casar en secret i lliurar-se del tot a l’amor.
-Consumar l'amor feliçment? El qualificatiu es pot aplicar al segle XV? Com és l'acte sexual a la novel•la?
No consumen l’amor feliçment ja que es busca un benefici propi i juga amb els sentiments de la dona.
No es pot aplicar al segle XV ja que en aquella època es pensava que quan es volia fer l’amor amb una dona,era sinònim a fer-li mal.
L’acte sexual de la novel•la és per un sentiment molt fort per a desig carnal.
1.La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?
-És la mes agraciada donzella del palau.
-“Un cos més angèlic que humà”.
2.Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior.
-Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant?
Els cabells, els ulls, la boca, les seves mamelles, el seu ventre, les cuixes i el secret.
Relacioneu el que acabeu de llegir amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.
-L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles.És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.
-L'amor viciós. L'objectiu és replegar-se al llit per obtenir tot el plaer que es pugui...
Ha arribat el moment de mirar-nos els enamorats en conjunt i no per separat. Ens fixarem, doncs, en què fa cada una de les parelles que funcionen (més o menys: això depèn de l'habilitat de cadascú) a la novel•la.
- Quines diríeu que han estat les més reeixides? Per què?
1. Tirant i Carmesina
perquè és un amor molt difícil, ja que, ell sempre es fora a les batalles i viatjant, i també hi ha por de que el puguin ferir, i ell també té por d’estar molt de temps fora i que li enganyi amb un altre.
2. L'Emperadriu i Hipòlit
perquè l’emperadriu ja estava casada amb el rei i ell era el seu fill, i el podien acusar d’heretge.
3. Estefania i Diafebus:
perquè es van casar en secret i lliurar-se del tot a l’amor.
-Consumar l'amor feliçment? El qualificatiu es pot aplicar al segle XV? Com és l'acte sexual a la novel•la?
No consumen l’amor feliçment ja que es busca un benefici propi i juga amb els sentiments de la dona.
No es pot aplicar al segle XV ja que en aquella època es pensava que quan es volia fer l’amor amb una dona,era sinònim a fer-li mal.
L’acte sexual de la novel•la és per un sentiment molt fort per a desig carnal.
dijous, 22 d’octubre del 2009
Poemes català
1. Indica el tòpic que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin.
Primer poema: El més important és disfrutar de cada moment que vivim. “Pues si tan breve se nombra, de nuestra vida gocemos”
Segon poema: La Primavera representa el començament de la vida. “coged de vuestra alegre primavera , el dulce fruto, antes que el tiempo airado”
Tercer poema: Reflexionar i seguir la propia vida interior produeix benestar i tranquilitat, a més a més de felicitat. “Y sigue la escondida senda por donde han ido, los pocos sabios que en el mundo han sido”
2. Busca un mínim d’una figura retòrica per poema, procurant triar-ne de diferents.
Poema 1: “Comamos hoy y bebamos…” Aliteració.
Poema 2: “Coges vuestra alegre primavera…” Personificació.
Poema 3: “ Los pocos savios que en el mundo han sido…” Hipérbaton.
3. Fes la paràfrasi de 4 poemes.
Primer Poema: El primer poema de Calderón de la Barca, “El gran teatro del mundo” ens proposa entendre el que la vida hauria de suposar per a nosaltres, dient-nos així que aprofitem cada momento per viure’l al màxim, com si fos l’últim de la nostra vida.
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING
Topic: NE QUID NIMIS
Figura retòrica: Metàfora (festegem el plaer)
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes
Tòpic: FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
Figura retòrica: Interrogació Retòrica (Viure voldríem?)
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÉDICI
Tòpic: BEATUS ILLE
Figura retòrica: Anàfora (Un)
Paràfrasi:
Poema nº 4.
El poema tracta de que quan arriba la nit,encara estem de festa.
A la tardor estem contents pero s’ens fa massa curt i l’amic ens obliga a voler un dia clar pero no serà capaç de dir-ho.
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
Tòpics: locus amoenus
Figures retòriques: “A qui”, “I” son anàfores, “home” elisío, “dóna llet, i pa els camps, el seus ramats proporcionen abillament, l’estiu donen ombra el seus arbres, foc a l’hivern” enumeració, al·literació de la “s”,
8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
Tòpics: sic transit gloria mundi
Figures retòriques: “anam amb vents contraris navegant” hipèrbaton, al·literació de la “r”, “tenir los peus sobre la lluna” comparació o símil, “delits, riqueses, honres, majestats” enumeració.
9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
RUBIÓ I ORS
Tòpics: ubi sunt, captatio benevolentia i carpe diem
Figures retòriques: al·literació de la “r”,
Paràfrasi: vol que la ciutat de Barcelona, torni a ressorgir de tot el que ha viscut en el passat, i que revisqui les seves tradicions, i les transmeti a les futures generacions perquè no s’hagin de preguntar que ha passat amb elles.
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics
12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA
Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
Josep Carner
Poema 10: Carpe diem
Poema 11:La bellesa d’una noia. (Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel. ... etc.)
Poema 12:La mort (Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar. )
Poema 10.: Pregunta retòrica.
Poema 11.: Metàfora.
Poema 12.: Anàfora.
Paràfrasi
Poema 12:
Retrata a base de metàfores la part del cap i del coll d’e la seva amada. Per la manera com la descriu ens fa imaginar que es molt guapa.
Primer poema: El més important és disfrutar de cada moment que vivim. “Pues si tan breve se nombra, de nuestra vida gocemos”
Segon poema: La Primavera representa el començament de la vida. “coged de vuestra alegre primavera , el dulce fruto, antes que el tiempo airado”
Tercer poema: Reflexionar i seguir la propia vida interior produeix benestar i tranquilitat, a més a més de felicitat. “Y sigue la escondida senda por donde han ido, los pocos sabios que en el mundo han sido”
2. Busca un mínim d’una figura retòrica per poema, procurant triar-ne de diferents.
Poema 1: “Comamos hoy y bebamos…” Aliteració.
Poema 2: “Coges vuestra alegre primavera…” Personificació.
Poema 3: “ Los pocos savios que en el mundo han sido…” Hipérbaton.
3. Fes la paràfrasi de 4 poemes.
Primer Poema: El primer poema de Calderón de la Barca, “El gran teatro del mundo” ens proposa entendre el que la vida hauria de suposar per a nosaltres, dient-nos així que aprofitem cada momento per viure’l al màxim, com si fos l’últim de la nostra vida.
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING
Topic: NE QUID NIMIS
Figura retòrica: Metàfora (festegem el plaer)
5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes
Tòpic: FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
Figura retòrica: Interrogació Retòrica (Viure voldríem?)
6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÉDICI
Tòpic: BEATUS ILLE
Figura retòrica: Anàfora (Un)
Paràfrasi:
Poema nº 4.
El poema tracta de que quan arriba la nit,encara estem de festa.
A la tardor estem contents pero s’ens fa massa curt i l’amic ens obliga a voler un dia clar pero no serà capaç de dir-ho.
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE
Tòpics: locus amoenus
Figures retòriques: “A qui”, “I” son anàfores, “home” elisío, “dóna llet, i pa els camps, el seus ramats proporcionen abillament, l’estiu donen ombra el seus arbres, foc a l’hivern” enumeració, al·literació de la “s”,
8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
Tòpics: sic transit gloria mundi
Figures retòriques: “anam amb vents contraris navegant” hipèrbaton, al·literació de la “r”, “tenir los peus sobre la lluna” comparació o símil, “delits, riqueses, honres, majestats” enumeració.
9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
RUBIÓ I ORS
Tòpics: ubi sunt, captatio benevolentia i carpe diem
Figures retòriques: al·literació de la “r”,
Paràfrasi: vol que la ciutat de Barcelona, torni a ressorgir de tot el que ha viscut en el passat, i que revisqui les seves tradicions, i les transmeti a les futures generacions perquè no s’hagin de preguntar que ha passat amb elles.
10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?
11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics
12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA
Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
Josep Carner
Poema 10: Carpe diem
Poema 11:La bellesa d’una noia. (Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel. ... etc.)
Poema 12:La mort (Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar. )
Poema 10.: Pregunta retòrica.
Poema 11.: Metàfora.
Poema 12.: Anàfora.
Paràfrasi
Poema 12:
Retrata a base de metàfores la part del cap i del coll d’e la seva amada. Per la manera com la descriu ens fa imaginar que es molt guapa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)